És el patró de València (les restes d’un dels seus braços es troben al Col·legi Imperial de Xiquets Òrfens de Sant Vicent) i, encara que la seua festa és el 5 d’abril, la seua solemnitat i festa popular són celebrades el dilluns següent al segon diumenge de Pasqua de Resurrecció. La setmana de Pasqua algunes localitats aprofiten per a alçar els escenaris o altars populars on els xiquets representen els miracles, que són unes xicotetes peces teatrals en les quals s’escenifiquen els miracles del sant, que es representen en valencià i tenen un marcat caràcter didàctic i hagiogràfic que les fa culminar amb alguna lliçó moral. Els col·lectius vicentins que munten els altars es diuen també altars, i constituïxen la base de tot un teixit associatiu de llarga tradició, que és el principal responsable de mantindre viva la festa i de la seua transmissió intergeneracional.
La celebració de la Pasqua té un caràcter popular, que es manifesta en la pervivència de jocs tradicionals, reunions d’amics i familiars, l’enlairament de catxirulos i el consum ritual de dolços, com ara les mones i els panous, o la típica llonganissa.
Els actes més destacats del segon cap de setmana de Pasqua són l’ofrena floral al sant en la seua casa natalícia del carrer del Mar i la processó en què el seguici visita els llocs vicentins i que acaba a l’Església de Sant Esteve, on va ser batejat. Precisament entorn de la pica baptismal s’exposen eixos dies els bults de Sant Vicent, que són escultures de cartó pedra que representen els personatges que van estar en el baptisme de sant Vicent Ferrer, i que van abillats a la moda del segle XV. A més cal destacar la pujada i baixada de la imatge del sant de cada altar com un moment especialment intens i emotiu.
La festa vicentina té continuïtat amb la Festa dels Xiquets del Carrer de Sant Vicent. Se celebra el primer dilluns del mes de juny. Rep este nom per la participació d’un gran nombre de xiquets i xiquetes de poca edat. Es tracta d’una festa molt antiga que commemora el primer lloc que va ocupar en la ciutat el Col·legi dels Xiquets Òrfens de Sant Vicent Ferrer, herència de la congregació dels Beguins que ell va organitzar perquè s’ocupara dels xiquets òrfens que eren abandonats en els carrers a la caritat dels cristians.
Amb el pas del temps, per la manca de processons dels xiquets òrfens pel carrer de Sant Vicent, i més especialment el segon dia de Pasqua de Pentecosta, els veïns del carrer van decidir fundar una associació de xiquets davall el patronat de Sant Vicent Ferrer. Va ser en 1625 quan es va portar a efecte davall el nom de Festes dels Xiquets del Carrer Sant Vicent i des d’aquella època s’han celebrat anualment i sense interrupció les celebracions en honor al sant patró.
