Cal remuntar-se al 1947, ja constituït el Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València (1942-1945), per trobar una primera referència a la idoneïtat d’impulsar un polígon artesà de tallers per a artistes dedicats exclusivament a la construcció de falles i carrosses, i que posara fi a la residència i peregrinació dels obradors per velles alqueries, baixos, magatzems i antigues naus industrials.
La iniciativa naix del llavors mestre major del Gremi, Regino Mas, i la seua directiva, però el projecte no es reprendrà fins el 1953 i s’anirà definint fins al 1962, quan ja es parla d’un complex que comprenga tallers, escola de formació i un museu d’art faller. Es proposen ubicacions com ara el barri de Sant Isidre.
El 1964 es constituïx la promotora Ciutat de l’Artista Faller, SA (CIARFASA) i s’adquirixen uns terrenys d’horta al barri de Benicalap. El 17 de març de 1967 es posa la primera pedra d’este polígon artesà que és la pionera de les ciutats temàtiques construïdes a Espanya. En qüestió de dos anys el 50 per cent dels tallers estaven acabats i ocupats. El 1968 tota la Ciutat de l’Artista Faller funciona ja a ple rendiment.
La Ciutat de l’Artista Faller es completarà posteriorment amb un barri residencial (Ciutat Fallera) amb tots els servicis: col·legi, jardins, comerços, església o transport públic, a banda de nous tallers i l’edifici seu tant del Museu de l’Artista Faller com del Gremi d’Artistes Fallers.
Actualment, la Ciutat de l’Artista Faller té una identitat pròpia, ja no sols dins del districte de Benicalap, sinó també en el conjunt de la ciutat de València com un dels seus espais més singulars, qualificat de barri creatiu.
