Es tracta d’una de les festes més espectaculars de la ciutat, i que durant segles fou considerada la seua festa grossa. La primera processó es va celebrar a València en 1355, i en la societat estamental tenia un especial valor pedagògic per a narrar i inculcar el relat mític cristià, fent referència tant a passatges de l’Antic Testament com a personatges més lligats a les tradicions locals.
Amb el temps la processó general, així com la del Convit, anaren enriquint-se amb tota mena de símbols, elements i personatges, entre els quals destaquen les roques, les danses, entremesos o els misteris, i el seu valor artístic i ciutadà feren que en algunes ocasions s’organitzarà la processó amb motiu de visites de personatges de la reialesa a la ciutat. Amb el pas del segles la festa entrà en decadència, a partir de la intensificació dels processos de modernització i secularització de la societat. Sols a mitjans dels anys setanta del segle XX aparegueren les primeres temptatives de revitalització de les processions, especialment de la mà d’algunes persones especialment zeloses de les tradicions populars o mitjançant la creació d’associacions, com l’Associació d’Amics del Corpus, creada en 1977. La progressiva sensibilització ciutadana amb el caràcter patrimonial de la festa del Corpus féu que en 2005 fóra declarada Bé d’Interés Cultural per part de la Generalitat Valenciana.
La festa se celebra rigorosament 64 dies després de Pasqua. Dos dies abans té lloc el trasllat de les populars roques, o carros triomfals, des de la Casa de les Roques fins a la plaça de la Mare de Déu. Algunes roques es remunten al segle XVI, i damunt d’estes es solien representar escenes religioses, com entremesos i misteris. A la nit la Banda Municipal de València oferix un concert a la plaça, abans de lliurar els premis als millors balcons i façanes adornades per a la festa, mentre des del Micalet el Gremi de Campaners posa l’acompanyament amb tocs especials de campanes.
El diumenge al migdia té lloc la Cavalcada del Convit, encapçalada pel Capellà de les Roques, que inclou danses folklòriques valencianes com el ball de la Moma i els misteris, que són grups que interpreten escenes bíbliques, i es crea així el millor preludi del que serà la processó vespertina. També destaquen les danses infantils de pastorets, cavallets, arquets o llauradores, entre d’altres. Crida especialment l’atenció la comparsa de diables coneguda com la Degolla, que rememora molt desimboltament la matança d’innocents ordenada pel rei Herodes, posant el punt més carnavalesc del seguici.
A primera hora de la vesprada passen les roques, i els cavalls que les arrosseguen protagonitzen la famosa pujada del palau, al final del seu recorregut, al costat del Palau Arquebisbal. L’itinerari de la processó general, que arranca a poqueta nit, es caracteritza per un marcat adorn floral, amb milers de pètals que cauen des dels balcons al pas del Santíssim, mentre els cors entonen els seus cants. Al llarg del seguici desfilen gremis, comunitats regulars, parròquies, confraries i diverses entitats religioses i seglars, a més dels nombrosos personatges i símbols bíblics i animals mitològics, que rememoren la creença de la salvació per l’eucaristia. La processó es tanca amb el solemne pas de la custòdia, que acompanyen les principals autoritats civils, militars i eclesiàstiques, a més del poble devot.
Menció a banda mereixen els festejos que es realitzen en el Col•legi Seminari del Corpus Christi, més conegut com a Col•legi del Patriarca, fundat per sant Joan de Ribera com a testimoni de la seua devoció al sagrament de l’Eucaristia. En este escenari s’organitzen el dia de la Huitava del Corpus Christi uns exquisits rituals religiosos que impressionen tothom qui els contempla. Durant tot l’any les roques, gegants, cabuts i altres elements de la processó es poden contemplar en el Museu del Corpus - Casa de les Roques, ubicat al barri del Carme.
